Durant les últimes clases vàrem estar parlant sobre com es fa l'ensenyament de les llengües minoritàries a l'estat espanyol.
Com ja sabem, a Espanya es troben altres llengües a banda de l'espanyol, com és el cas del valencià, el gallec i el basc. Aquesta situació fa que Espanya estiga denominat com un estat plurilingüe, on l'espanyol es la llengua oficial a toto el territori, mentre que els territoris amb una segona llengua estan regits per l'Estatut d'Autonomia propi de cada territori, com és el cas de la Comunitat Valenciana (1983), el País Basc
(1982), Catalunya (1983), Galícia (1983) i, per últim, les Illes Balears
(1986).
En els models de
política lingüística trobem dos principis bàsics:
- Principi de personalitat: garanteix a l'individu
determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús
d'aquesta al lloc on es troba.
- Principi de territorialitat: consisteix en la
limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se
dels serveis públics a la pròpia llengua, és a dir, una persona que canvia
de territori deixa de tindre els seus drets lingüístics.
Tenint en compte aquets dos principis, a Espanya tenim un model mixt, s’hi combinen els dos: per als
castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per a bascs, gallecs
i catalans el de territorialitat, de manera que es perpetua el conflicte
lingüístic, ja que uns ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la
pròpia i la castellana) i altres només una, l’oficial a tot l’estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada