A la primera setmana d'aquesta nova assignatura vàrem veure diferents termes que s'utilitzen de sovint quan parlem d'alguna llengua o d'alguna comunitat lingüística. El primer de tot és que la sociolingüística és la disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d'existència d'una llengua.
Darrerament coneguérem els termes de monolingüisme i bilingüisme i els seus tipus. Vam traure en clar que el monolingüisme és l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat, i que pot ser individual: quan una persona sols utilitza una llengua de manera habitual; o social: quan a una societat sols s'utilitza una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual. I per altra banda el bilingüisme, que és quan les llengües en contacte en són només dues. I el bilingüisme, com al monolingüisme, té diferents tipus, que són l'individual; quan l'individu empra les dues llengües; territorial: aquell que trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia; i per últim, el social: quan s'usen dues llengües, una pròpia i una altra própia d'altre grup.
D'altra banda vàrem veure la diferència que existix entre una llengua minoritzada i una minoritària, la primera és una llengua que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística, mentre que la segona és una llengua que té un nombre reduït de parlants.
D'aquest bilingüisme, al ser un terme molt general, els lingüistes han introduït de nous, com són per exemple el de diglòssia, que és quan una mateixa llengua té dues varietats, una alta i formal, i altra baixa i informal. És a dir, una llengua A ocupa els hàbits formals i l'altra B els informals. Altra expressió que utilitzem és la de substitució lingüística, i aquesta es dóna quan una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra, pròpia d'un territori; o d'altra banda, quan dos sistemes lingüístics competixen entre ells desplaçant parcial o totalment una altra llengua (Ex: Filipines: espanyol<anglés)
Per a que tot açò no ocorri és necessari bones polítiques lingüístiques que afavorisquen la normalització (procés de cohesió de la comunitat lingüística, equiparar funcions lingüístiques) i una bona normativització (codificació de la llengua).
